Altres denominacions: Pic de dues puntes
Definició: Eina consistent en una peça de ferro o acer terminada en punta en els seus dos extrems, sovint lleugerament encorbada, amb un mànec de fusta endollat en l’ull que hi ha entre els dos extrems. Servia per a foradar, esmitjar o rebaixar pedra, per fer sèquies, pous, estovar la terra, plantar arbres (fer clots),...
Material gràfic: IEC-81
Descripció: Aquesta varietat d’aixada de fulla estreta tenia les següents parts: dues puntes, mànec, ull i call.
Era tot d’acer i tenia uns 3 cm. a la part més gruixuda. L ull, en forma de tub, tenia uns 5 cm. d’envergadura.
Funcionament i usos habituals:
- Per estobar terra forta.
- Per aixafar marges i fer altres treballs molt durs.