Definició: Eina de percussió, composta d’un cilindre, o de vegades d’un paral·lelepípede, generalment de fusta dura o de ferro, travessat per un mànec i afectant una forma semblant a la d’un martell; era emprada en diferents oficis per a esclafar, trencar o aplanar alguna cosa.
Material gràfic: DCVB-VII-97(4)
Descripció: La maça tenia les següents parts: Maça, mànec i cèrcols (de ferro). Cal diferenciar-la formalment i funcionalment de la maça d’esterrossar.
El carreter feia la fusta i el ferrer els cèrcols de ferro. Aquests cèrcols es posaven en calent i, després, tota la maça es refredava a l’aigua. Eren de ferro de passamà, d’una amplada d’uns 4 cm. i un gruix de 10 mm. El mànec entrava sense call, amb forat cònic.
Funcionament i usos habituals: Servia per asclar la llenya junt amb els tascons.