Definició: Eina per a cavar la terra semblant a una aixada molt estreta, el ferro de la qual tenia per una banda tall horitzontal i per l’altra escarpell, i servia per a trencar i remoure la terra aspra i arrencar-ne la brossa o el pedreny.
Material gràfic: IEC-4 (retocat)
Descripció: Aquesta varietat d’aixada de fulla estreta, d’acer, constava de les següents parts: Mànec, ull, escarpell, punta i call.
Tenia més escarpell que el fes estret. La punta era d’uns 2 cm.
Funcionament i usos habituals: Poc usat, servia per a estobar la terra, fer brossa (treure algun matoll o argilaga) o treure alguna roca, sobretot a les terres mes fortes de garriga, ja que per a això es necessitava una eina amb punta.